novembre 3, 2008 per furra

L'amic Joan Gassó
Tothom té una història, i el Joan Gassó pare ens porta unes quantes curses d’avantatge. L’any 1971 es va posar mans a l’obra en la seva lluita particular: evitar l’extinció del ruc català. Va comença a adquirir exemplars de la meva raça i va acabar convertint Fuives en el centre de referència mundial, la granja de guarà català més important del món. Avui, vivim aquí més de cent rucs i ruques, tots en harmonia i fent augmentar la família, que d’això es tracta! Gràcies al projecte del Joan, la meva espècie no s’ha extingit. Els meus semblants estaven abocats a la desaparició després que les màquines ens hagin fet fora de les explotacions agràries. Els tractors i les segadores produeixen molt més que no pas nosaltres i, a sobre, si estan tancades al garatge no mengen farratge. Si no hagués estat per la tossuderia del Joan, avui jo no hauria tingut l’oportunitat d’escriure en aquest bloc, i la majoria dels pollins que avui volten per Fuives no haurien nascut mai.
Avui, el Joan Gassó fill ha agafat les regnes de la finca. El pare ja és hora que comenci a descansar, tot i que no pot deixar de visitar-nos diàriament. Si no ho fes, el trobaríem a faltar. El cas és que el fill és qui ara vetlla perquè no ens falti res, i creieu-me: això l’hi provoca més d’un maldecap…