CASTELLERS DE VILAFRANCA, padrins de l’Anxaneta Fèlix

El cap de colla, David Miret, amb l’Anxaneta Fèlix als braços.

No parem de sortir a la premsa!

És increïble! No paren de visitar-nos els amics de la premsa! Ens encanta sortir al diari, a la ràdio, a la tele. Aquí teniu alguns exemples, algunes notícies que parlen de la nostra granja.

http://mitele.telecinco.es/informativos/sociedad/61729.shtml

http://www.avui.cat/article/tec_ciencia/49784/campanya/apadrinar/ruc/catala/perill/dextincio.html

http://www.3cat24.cat/noticia/345930/bergueda/Una-granja-dOlvan-proposa-apadrinar-rucs-catalans-per-mantenir-lespecie

http://www.radioberga.cat/arxiu_noticies/noticia.xsp?id=5193

http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/noticias/20090115/53619357736/una-campana-busca-padrinos-para-los-ultimos-burros-catalanes.html

http://www.vozbcn.com/2008/12/24/5802/campana-apadrinar-burro-catalan/

http://www.diariocritico.com/2008/Diciembre/exclusivo/118694/burro-catalan.html

http://www.lamalla.cat/societat/article?id=235091

http://www.olvan.cat/public/noticia/La_granja_de_Fuives_proposa_apadrinar_un_guar%C3%A0_per_preservar_la_ra%C3%A7a/

L’àvia de les ruques

 

Aquesta sóc jo

 

Benvingut al meu bloc! Sóc la Furra, la ruca catalana més veterana de Fuives (Berguedà). L’àvia de la finca, em diuen. A la meva edat, 29 anys, la majoria de vosaltres passeu pel vostre millor moment, però els rucs ens fem grans abans que els humans.

En tot cas, sóc una iaia moderna, i em defenso en això d’Internet. A partir d’ara, et convido a visitar aquest quadern de bitàcora de tant en tant i a enviar-me els teus comentaris. També pots conèixer alguna cosa més sobre tots els meus companys de finca (en són més de 100) entrant a www.fuives.com. De fet, el millor seria que em vinguessis a veure algun dia. El Joan, l’amo de la finca, estarà encantat de fer-te una visita guiada.

Petonets!

Connecta en directe amb la granja

És broma (jejeje)! Les imatges són en diferit, però es repeteixen cada dia durant tot el matí, l’hora de menjar palla i farratge ensitjat. Tots els companys de Fuïves ens ho prenem amb calma: l’àpat dura més de dues hores, repartit entre el primer i el segon plat. Les postres les fem lluny del menjador (bé, la menjadora), és a dir, herba que trobem, herba que mengem.

La història del Joan

 

L'amic Joan Gassó

Tothom té una història, i el Joan Gassó pare ens porta unes quantes curses d’avantatge. L’any 1971 es va posar mans a l’obra en la seva lluita particular: evitar l’extinció del ruc català. Va comença a adquirir exemplars de la meva raça i va acabar convertint Fuives en el centre de referència mundial, la granja de guarà català més important del món. Avui, vivim aquí més de cent rucs i ruques, tots en harmonia i fent augmentar la família, que d’això es tracta! Gràcies al projecte del Joan, la meva espècie no s’ha extingit. Els meus semblants estaven abocats a la desaparició després que les màquines ens hagin fet fora de les explotacions agràries. Els tractors i les segadores produeixen molt més que no pas nosaltres i, a sobre, si estan tancades al garatge no mengen farratge. Si no hagués estat per la tossuderia del Joan, avui jo no hauria tingut l’oportunitat d’escriure en aquest bloc, i la majoria dels pollins que avui volten per Fuives no haurien nascut mai.

Avui, el Joan Gassó fill ha agafat les regnes de la finca. El pare ja és hora que comenci a descansar, tot i que no pot deixar de visitar-nos diàriament. Si no ho fes, el trobaríem a faltar. El cas és que el fill és qui ara vetlla perquè no ens falti res, i creieu-me: això l’hi provoca més d’un maldecap…